Poblet, el laboratori de la vida cistercenca

És el Monestir de Poblet un espai de purificació i lloc de poder espiritual? M’endinso en el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa!

La Fitxa:

Arribo a Poblet després de llegir-me el llibre ‘Reflexiones de un monje’ de fra Agustín Altisent i la frase «mientras haya monasterios, podremos todavía saber qué es un hombre» encara em ressona.

Arribo al vespre i ja és fosc. Quan traspasso les grandiloqüents muralles que donen la benvinguda al recinte del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, reconec com la màxima «ora et labora» no només és una filosofia de vida, sinó també una manera d’entendre la renúncia que fan els monjos des de l’edat mitjana i fins al dia d’avui per abraçar la vida monàstica i estar més a prop de Déu.

Entro a l’església i tinc la gran sort d’escoltar “vespres” amb els llums apagats, només un fil de llum de les làmpades del cor dels monjos trenca la foscor de la cambra. El cant litúrgic sempre m’ha semblat una música que t’enlaira, i on tens la possibilitat d’abraçar el cel; és el cant que enforteix l’ànima i l’acaricia.

A primera hora del matí ja veig com arriben els primers autocars plens de turistes desitjosos de fer fotos a tota pedra que respiri història. Com ells, faig la visita de rigor per totes les sales i dependències del monestir. El lloc més cotitzat és el claustre amb la seva magnífica pica monumental, on els monjos es rentaven les mans, un gest simbòlic de rentar-se l’ànima abans de passar al “refetor” (el menjador dels monjos als monestirs).

En el doble pis del claustre, que connecta diferents dependències per la teulada, a més de trobar una imatge de postal del creuer, cimbori i llanternó, es poden veure a les pedres diferents esgrafiats que parlen de la marca que els picapedrers van voler deixar com a testimoni i símbol de la seva feina treballant la pedra, i que encara avui, al segle XXI, podem gaudir.

La llum que traspassa la rosassa i els vitralls de l’església il·luminen el panteó reial i les sepultures de monarques, infants i altres personalitats de la Corona d’Aragó. Jo m’acosto al cor dels monjos per tafanejar els llibres que descansen sobre els seus escriptoris.

Acabo la meva visita allà on la vaig començar, davant la porta reial, veient com, imponents, s’alcen fins al cel dues torres de defensa que protegeixen el monestir.

Hi hauria molts motius per recomanar-vos visitar Poblet. Jo, humilment, només us aconsellaré que deixeu lliure la vostra ànima perquè s’acotxi i es purifiqui en la pau que trobarà en el monestir, on nit i dia la comunitat monàstica vetlla per aquest espai físic i espiritual.

© Els continguts d’aquest article i les fotografies estan subjectes a la llicència Creative Commons (CC BY-NC-SA 3.0).

¡Participa! Escribe un comentario

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s